Ja
hem definit el concepte "música" des de diferents punts de vista: des
de la categoria del gust, des del vessant cientificomatemàtic, des de
l’exemplificació i des de la perspectiva històrica. Això no obstant, què considera
l’etnomusicologia que és la música?
En
primer lloc, cal definir aquest mot que defineix una disciplina científica
relativament recent encarregada d’estudiar la música de tot el món. A diferència de la musicologia històrica, que
principalment estudiava la música “culta” occidental, l’etnomusicologia
pretenia examinar, aplegar i classificar la música de tradició oral.
Posteriorment, els mètodes d’aquesta branca de la musicologia s’aplicaren a
tots els estils i músiques del món, incloent-hi la música “culta”. Per què?
Segons
John Blacking, un dels primers etnomusicòlegs professionals, la música solament es pot entendre dins d’un context
social. Conseqüentment, proposa el seu estudi tenint en compte la cultura on
s’ha creat sense deslligar-se en cap moment del tot social. Des d’aquesta perspectiva,
proposa una definició de “música” com a so humanament organitzat.
Aquesta
definició, tot i ser un poc vaga, encara és vàlida a hores d’ara i posa en
relleu que la música mai no ha de ser un “objecte” aïllat (contràriament a com
l’havíem entesa fins ara) sinó que més prompte la concep com a part integrant
d’una cultura. Aquesta idea resulta impossible de refutar, car qualsevol
manifestació musical es du a terme al si d’una cultura determinada.
BIBLIOGRAFIA:
-Blacking, John: ¿Hay música en el hombre? (Madrid: Alianza editorial, 2012), pp. 13-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada